Des de la plataforma Cultura de Base de Barcelona (CdB) manifestem la nos- tra disconformitat amb les mesures recents que l’Ajuntament de Barcelona ha fet públiques en relació al teixit cultural de la ciutat. D’una banda, considerem que aquestes polítiques no donen resposta a les reivindicacions que la CdB porta fent des del 2019. De l’altra, exigim més claredat, accessibilitat i transpa- rència de les xifres de la totalitat del pressupost municipal que es destina a cul- tura per tal que la ciutadania pugui fer un seguiment detallat de l’arquitectura opaca dels consorcis i els convenis público-privats. Denunciem, també, l’intent d’apropiació i la manipulació indeguda per part de l’ICUB del terme «cultura de base» i del seu significat, amb el qual no ens sentim ni identificats ni represen- tats. Per tot això, exigim l’establiment d’una taula de negociació contínua entre l’ICUB i la CdB per resoldre aquestes greus deficiències.
Totes les persones, entitats, espais o projectes heterogenis i autogestionats que constituïm la comunitat organitzada de Cultura de Base de Barcelona -CdB- i que compartim des de fa més de 10 anys la resistència i la lluita contra
la indiferència i l’abandonament institucional en la seva aposta pel model neoliberal de les indústries culturals, volem fer pública la nostra valoració del document-dossi- er de premsa presentat el 15 de maig del 2020 per l’Ajun- tament de Barcelona en relació al suport cap al sector i el teixit cultural de la ciutat.
En primer lloc, i tot i que entenem la naturalesa pràctica del document (dossier de premsa), expressem la nostra decepció per l’ús d’un llenguatge més propi d’una campanya publicitària que d’un govern que ret comptes a la ciutadania i proposa solucions i accions a favor de l’interès general. Fer al·lusió a la COVID per parlar dels seriosos problemes estructurals que pateixen la Cultu-
ra de Base i el model econòmico-cultural de Barcelona denota una manca profunda de compromís per part del govern de Barcelona per transformar un paisatge cultural que, si bé és herència acumulada d’una política cultural de molts anys, és també responsabilitat del govern actual d’atendre i fer-se’n càrrec.
Així mateix, posem l’alerta en la fagocitació del terme «Cultura de Base» i en l’ús abusiu i ambigu que se’n fa com a paraigües de festivals públics com el Grec o la Quinzena de la Dansa i altres teatres i iniciatives aparent- ment públiques, però que, no obstant, estan regides des de l’opacitat per entitats privades. Recordem-ho: Cultura de Base és un front comú de lluita força heterogeni –per omnicomprensiu i la voluntat de no deixar fora ningú–, que cobreix qualsevol àmbit relacionat directament amb l’art, l’educació o el fet social, però que neix de la lliure iniciativa ciutadana. No és cap iniciativa de l’administra- ció ni de cap partit polític. Hi ha tres eixos que la carac- teritzen: el pensament crític al voltant de la praxi de l’art i les polítiques culturals d’àmbit local; la transparència (practicada i exigida); i la independència institucional.
Tot i que compleixen diverses funcions o hi poden col·laborar, també queden al marge de la Cultura de Base les empreses de capital público-privat, els gestors cultu- rals dedicats en exclusiva a la venda d’espectacles, els consorcis, els patronats i les fundacions. CdB som perso- nes i entitats de qualsevol forma jurídica, però en cap cas hi ha ànim de lucre. És a dir, tot el capital es reinverteix sempre en els projectes (i el mateix «cost de vida» és
una inversió en el projecte artístico-cultural del qual som agents actius). La independència de la institució no im- pedeix que els projectes de Cultura de Base de Barcelona vulguin, puguin i treballin per accedir a les subvencions o ajuts públics perquè com a contribuents, ciutadanes i treballadores de l’art hi tenim tot el dret.
Quant a la interlocució amb l’administració, des del gener del 2019 amb les Jornades de Política Cultural Mu- nicipalista Barcelona-Madrid-València, Cultura de Base ha promogut espais de reflexió en els quals l’administra- ció i els responsables polítics de la cultura local han estat convidats i interpel·lats. L’expressió directa n’és el ParlaMent Ciutadà de la Cultura de Barcelona – PMCCB, un espai obert a la ciutadania per a la deliberació i l’au- ditoria de les administracions en l’àmbit de la cultura, constituït l’11 de març del 2019 i del qual s’han celebrat tres assemblees. Així i tot, la revitalització «mediàtica» de la Cultura de Base de Barcelona es va produir amb una roda de premsa celebrada el juliol del 2019, en la qual es va declarar l’emergència endèmica dels projectes i que constitueix un punt d’inflexió en l’acció directa del nostre front comú.
Des d’aleshores, s’han realitzat diverses reunions pre- sencials i en línia amb el Sr. Daniel Granados (ICUB) per tal de compartir directament els problemes estructurals. Aquests mesos de reunions ens feien esperar una major concreció dels ajuts a la Cultura de Base de la que ens hem trobat. El document sí que cita el conjunt d’iniciati- ves programades que Cultura de Base duu a terme des de l’octubre del 2019 amb la decidida finalitat d’obtenir una eina bàsica que reconegui i faci palesa aquesta realitat.
El projecte es va proposar a l’Ajuntament i aquest va accedir a finançar-lo amb un pressupost de 15.000 €, però han passat 9 mesos i encara estem esperant el pagament.
La feina, però, s’ha continuat desenvolupant de manera voluntària i ja tenim resultats significatius del mapping: el 86% dels projectes de CdB es consideren projectes en risc.
D’altra banda, les mesures econòmiques publicades en el document de l’ICUB tenen un caràcter de curt termini, d’emergència, i no cobreixen allò que han estat deman- des constants de la CdB des de fa més d’una dècada: la transparència, el canvi de model estructural de gestió, la traçabilitat dels pressupostos públics i dels criteris que els regeixen, i la creació d’un òrgan que auditi la insti- tució de manera independent, un Observatori Ciutadà la Cultura.
En aquest sentit, observem inexactituds i vaguetats a l’hora de comunicar tant les xifres dels ajuts com els seus destinataris directes. Tenint en compte que les subvenci- ons ordinàries han estat continuistes en el menyspreu i la manca de dotació suficient dels projectes de CdB, que les ajudes extraordinàries eximeixen criteris com la sem-
pre ambigua «innovació» (terme de clares connotacions neoliberals) i que no té res a veure amb el territori de la investigació i les pràctiques de l’Art i la Cultura, temem que es perpetuï un patró continuista. La Cultura de Base de Barcelona vol perseverar en les seves pràctiques i no té cap necessitat de reinventar-se contínuament perquè és, per definició, experimentació creativa, acció crítica i pensament independent.
Cultura de Base de Barcelona demana als res- ponsables de l’Ajuntament de Barcelona el reco- neixement de la singularitat i de la vulnerabilitat estructural del conjunt de més de 100 entitats que avui dia la conformen i, per tant, exigeix la concreció de mesures per al seu suport real i el rescabalament que pugui corregir els efectes de l’oblit institucional.
Per això, demanem urgentment una taula de negociació contínua entre l’ICUB i la CdB per concretar mesures, exigir transparència i acabar amb el desemparament i abadó sistemàtic de la Cultura de Base a la ciutat de Barcelona.
#CulturaDeBaseBCN
#InstitucionsTransparents
#RespostaCdB
#ComunicatCdB