Carta de disconformitat de la Cultura de Base de Barcelona (CB) amb el document de mesures de suport al teixit cultural de Barcelona de l’ICUB

Des de la plataforma Cultura de Base de Barcelona (CB) manifestem la nostra disconformitat amb les mesures recents que l’Ajuntament de Barcelona ha fet públiques en relació al teixit cultural de la ciutat. D’una banda, considerem que aquestes polítiques no donen resposta a les reivindicacions que la CB porta fent des del 2019. De l’altra, exigim més claredat, accessibilitat i transparència de les xifres de la totalitat del pressupost municipal que es destina a cultura per tal que la ciutadania pugui fer un seguiment detallat de l’arquitectura opaca dels consorcis i els convenis público-privats. Denunciem, també, l’intent d’apropiació i la manipulació indeguda per part de l’ICUB del terme ‘cultura de base’ i del seu significat, amb el qual no ens sentim ni identificats ni representats. Per tot això, exigim l’establiment d’una taula de negociació contínua entre l’ICUB i la CB per resoldre aquestes greus deficiències.


Barcelona, 22 de juny del 2020 

Totes les persones, entitats, espais o projectes heterogenis i autogestionats que constituïm la comunitat organitzada de Cultura de Base de Barcelona -CB- i que compartim des de fa més de 10 anys la resistència i la lluita contra la indiferència i l’abandonament institucional en la seva aposta pel model neoliberal de les indústries culturals, volem fer pública la nostra valoració del document-dossier de premsa presentat el 15 de maig del 2020 per l’Ajuntament de Barcelona en relació al suport cap al sector i el teixit cultural de la ciutat. 

En primer lloc, i tot i que entenem la naturalesa pràctica del document (dossier de premsa), expressem la nostra decepció per l’ús d’un llenguatge més propi d’una campanya publicitària que d’un govern que ret comptes a la ciutadania i proposa solucions i accions a favor de l’interès general. Fer al·lusió a la COVID per parlar dels seriosos problemes estructurals que pateixen la Cultura de Base i el model econòmico-cultural de Barcelona denota una manca profunda de compromís per part del govern de Barcelona per transformar un paisatge cultural que, si bé és herència acumulada d’una política cultural de molts anys, és també responsabilitat del govern actual d’atendre i fer-se’n càrrec. 

Així mateix, posem l’alerta en la fagocitació del terme «Cultura de Base» i en l’ús abusiu i ambigu que se’n fa com a paraigües de festivals públics com el Grec o la Quinzena de la Dansa i altres teatres i iniciatives aparentment públiques, però que, no obstant, estan regides des de l’opacitat per entitats privades. Recordem-ho: Cultura de Base és un front comú de lluita força heterogeni –per omnicomprensiu i la voluntat de no deixar fora ningú–, que cobreix qualsevol àmbit relacionat directament amb l’art, l’educació o el fet social, però que neix de la lliure iniciativa ciutadana. No és cap iniciativa de l’administració ni de cap partit polític. Hi ha tres eixos que la caracteritzen: el pensament crític al voltant de la praxi de l’art i les polítiques culturals d’àmbit local; la transparència (practicada i exigida); i la independència institucional.

Tot i que compleixen diverses funcions o hi poden col·laborar, també queden al marge de la Cultura de Base les empreses de capital público-privat, els gestors culturals dedicats en exclusiva a la venda d’espectacles, els consorcis, els patronats i les fundacions. CB som persones i entitats de qualsevol forma jurídica, però en cap cas hi ha ànim de lucre. És a dir, tot el capital es reinverteix sempre en els projectes (i el mateix «cost de vida» és una inversió en el projecte artístico-cultural del qual som agents actius). La independència de la institució no impedeix que els projectes de Cultura de Base de Barcelona vulguin, puguin i treballin per accedir a les subvencions o ajuts públics perquè com a contribuents, ciutadanes i treballadores de l’art hi tenim tot el dret.

Quant a la interlocució amb l’administració, des del gener del 2019 amb les Jornades de Política Cultural Municipalista Barcelona-Madrid-València, Cultura de Base ha promogut espais de reflexió en els quals l’administració i els responsables polítics de la cultura local han estat convidats i interpel·lats. L’expressió directa n’és el ParlaMent Ciutadà de la Cultura de Barcelona – PMCCB, un espai obert a la ciutadania per a la deliberació i l’auditoria de les administracions en l’àmbit de la cultura, constituït l’11 de març del 2019 i del qual s’han celebrat tres assemblees. Així i tot, la revitalització «mediàtica» de la Cultura de Base de Barcelona es va produir amb una roda de premsa celebrada el juliol del 2019, en la qual es va declarar l’emergència endèmica dels projectes i que constitueix un punt d’inflexió en l’acció directa del nostre front comú.

Des d’aleshores, s’han realitzat diverses reunions presencials i en línia amb el Sr. Daniel Granados (ICUB) per tal de compartir directament els problemes estructurals. Aquests mesos de reunions ens feien esperar una major concreció dels ajuts a la Cultura de Base de la que ens hem trobat. El document sí que cita el conjunt d’iniciatives programades que Cultura de Base duu a terme des de l’octubre del 2019 amb la decidida finalitat d’obtenir una eina bàsica que reconegui i faci palesa aquesta realitat. El projecte es va proposar a l’Ajuntament i aquest va accedir a finançar-lo amb un pressupost de 15.000 €, però han passat 9 mesos i encara estem esperant el pagament. La feina, però, s’ha continuat desenvolupant de manera voluntària i ja tenim resultats significatius del mapping: el 86% dels projectes de CB es consideren projectes en risc. 

D’altra banda, les mesures econòmiques publicades en el document de l’ICUB tenen un caràcter de curt termini, d’emergència, i no cobreixen allò que han estat demandes constants de la CB des de fa més d’una dècada: la transparència, el canvi de model estructural de gestió, la traçabilitat dels pressupostos públics i dels criteris que els regeixen, i la creació d’un òrgan que auditi la institució de manera independent, un Observatori Ciutadà la Cultura.

En aquest sentit, observem inexactituds i vaguetats a l’hora de comunicar tant les xifres dels ajuts com els seus destinataris directes. Tenint en compte que les subvencions ordinàries han estat continuistes en el menyspreu i la manca de dotació suficient dels projectes de CB, que les ajudes extraordinàries eximeixen criteris com la sempre ambigua «innovació» (terme de clares connotacions neoliberals) i que no té res a veure amb el territori de la investigació i les pràctiques de l’Art i la Cultura, temem que es perpetuï un patró continuista. La Cultura de Base de Barcelona vol perseverar en les seves pràctiques i no té cap necessitat de reinventar-se contínuament perquè és, per definició, experimentació creativa, acció crítica i pensament independent.

Cultura de Base de Barcelona demana als responsables de l’Ajuntament de Barcelona el reconeixement de la singularitat i de la vulnerabilitat estructural del conjunt de més de 100 entitats que avui dia la conformen i, per tant, exigeix la concreció de mesures per al seu suport real i el rescabalament que pugui corregir els efectes de l’oblit institucional.

Per això, demanem urgentment una taula de negociació contínua entre l’ICUB i la CB per concretar mesures, exigir transparència i acabar amb el desemparament i abandó sistemàtic de la Cultura de Base a la ciutat de Barcelona.

#CulturaDeBaseBCN
#InstitucionsTransparents
#RespostaCB
#ComunicatCB