Autora: Elisabeth Ruiz Fernández
Amb la participació i la col·laboració de les entitats i els artistes de la plataforma Cultura de base de Barcelona. Amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Cultura de base de Barcelona (CB) és un front comú de lluita que aplega persones, entitats, espais i propostes relacionades amb l’art, l’educació, la cultura, els públics o el fet social, sorgides de la iniciativa ciutadana lliure i independent i sense ànim de lucre. No son iniciatives de l’Administració, del govern o de cap partit polític.
Va ressorgir mitjançant la roda de premsa celebrada el 23 de juliol del 2019 sota el clam «L’emergència de la Cultura de base a Barcelona», on es demanava el reconeixement públic, mediàtic i institucional d’una realitat operativa que bregava amb la vulnerabilitat estructural. L’esdeveniment, celebrat a l’Antic Teatre i que va aplegar nombrosos mitjans de comunicació i més de cinquanta persones, entitats o espais, va ser motivada per la precarietat, els baixos pressupostos, la disminució de les subvencions, la pujada dels lloguers i la dificultat per accedir als espais de treball en els quals poder desenvolupar o propiciar la pràctica artística.
A la roda de premsa del juliol de 2019 es destaca, sobretot, la gentrificació i l’assetjament immobiliari que cada cop més col·lectius de Cultura de base pateixen, i que els col·loca en risc de desaparèixer totalment o de perdre l’espai físic on de- senvolupen l’activitat. Amb diferents casuístiques, aquest era i és el cas de projectes multidisciplinaris com La Poderosa, Can 60, Nau Bostik, Antic Teatre – Espai de Creació, RAI – Recursos d’Animació Intercultural, La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison o El Palomar.
Cultura de base de Barcelona, com a realitat heterogènia, complexa i plural, se situa llavors en l’esfera pública, però aquest fet és el punt d’arribada d’una sèrie d’esdeveniments anteriors:
El 27 de gener de 2019, per iniciativa de l’Antic Teatre i en aquest mateix es- pai, se celebra la Jornada sobre Política Cultural Municipalista (Barcelona, Madrid, València). La voluntat és generar un diàleg contrastat i fèrtil entorn de la cultura local i va aplegar agents culturals, inclosos els representants de Cultura dels tres consistoris: Getsemaní de San Marcos, responsable de la Direcció General de Pro- grames i Activitats Culturals de l’Ajuntament de Madrid; Joan Subirats, comissi- onat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; i Ximo Flores Cerdà, assessor a la Regidoria d’Educació, Joventut, Habitatge, Acció Cultural i Gestió de Patrimoni Municipal (València). És aquí on sorgeixen i es debaten les primeres inquietuds, com el curtterminisme de les polítiques municipals quant a cultura o l’opacitat en els criteris, metodologies i repartiment de recursos públics.
Se segueix treballant amb la voluntat de continuar la via de diàleg i de ge- nerar un espai totalment obert a la ciutadania. Així, amb l’ajuda de l’arquitec- ta i activista Itziar González i les metodologies existents del ParlaMent Ciutadà,
un grup impulsor porta endavant el ParlaMent Ciutadà de Cultura de Barce- lona (PMCCB): un espai obert a tothom per al pensament crític de deliberació, per al debat permanent i per a l’impuls de polítiques culturals d’interès general.
Durant les tres assemblees del PMCCB celebrades fins ara (maig de 2019, juliol de 2019 i març de 2020), Cultura de base ha estat el col·lectiu que ha activat el disposi- tiu amb la finalitat de promoure la denúncia dels problemes i lluitar per construir, des de la base, polítiques culturals que rescatin d’una vegada una de les activitats de més capil·laritat a la ciutat i als barris i, per tant, de més incidència en les comu- nitats del seu entorn. La finalitat d’aquest primer cicle del ParlaMent seria que la darrera assemblea, encara pendent, comptés necessàriament amb els responsables polítics de la ciutat, que donarien la seva resposta i compromís. Uns dels objec- tius finals del PMCCB seria la creació d’un ObservatoriCiutadàdelaCultura, un òrgan d’auditoria ciutadana que fiscalitzés els pressupostos públics de cultura.
Finalment, cal reconèixer la tasca de la cinquantena d’espais que, sota la no- menclatura Cultura de base, treballaren la dècada anterior per reconèixer el dret d’accés a la cultura com a bé de primera necessitat. La plataforma, que llavors ja funcionava com a punt d’anàlisi i reflexió, posava en crisi el model de política cul- tural de Barcelona. La tasca d’aquest primer impuls de Cultura de base encara és consultable en el lloc web www.culturadebase.net.
Durant el confinament del 2020 motivat per la Covid-19, l’activitat de Cultura de base ha estat telemàtica, però molt intensa. S’han dut a terme diverses reunions presencials i en línia amb el Delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelo- na, el Sr. Daniel Granados, per tal de compartir directament els problemes estruc- turals. La crisi sanitària ha estat també, i profundament, sociocultural.
Els col·lectius han seguit en diàleg entre ells i amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) amb la voluntat ferma, entre altres demandes, que la seva exis- tència es reconegui en tots els àmbits i que s’hi estableixi una taula de negociació contínua.
Aquest diàleg amb l’Ajuntament de Barcelona posa de manifest la necessitat d’explicar-nos i de mostrar la nostra realitat.
L’informe serveix en si mateix com a estudi de la Cultura de base, i també com a eina per recopilar i difondre informació —per mitjà d’un web propi— sobre les entitats que en formen part.
Cultura de base de Barcelona Juliol 2021